Què és el Teatre sistèmic?
És un treball individual o de grup a on s’utilitzen diverses tècniques teatrals, Constel·lacions i contes amb una visió sistèmica.
El teatre imatge a l’igual que les constel·lacions tenen com a finalitat mostrar allò que no es veu a través de la representació, utilitzant el mínim de paraules possibles. Unit amb això, els contes i la metàfora de les històries creades a partir de molts pocs elements o paraules, fa que podem donar veu allò que és un bloqueig o una limitació personal que no ens deixa aconseguir els nostres objectius o ser persones més plenes i capaces de relacionar-nos lliure i feliçment.
El teatre té els seus orígens en els primers rituals sagrats i tribals a on funcionen com a una eina cohesionadora de la comunitat. El que és més evident, és que el teatre ens permet ser allò o aquells que no ens permetem ser i ens permet veure clarament darrera de quins personatge i mascares ens amaguem. És un excel·lent mitja per relacionar-nos, per desenvolupar les nostres habilitats socials i d'autoconeixament, perquè ens ajuda adonar-nos-en del que realment sentim. Així podem donar llum aquelles parts que ens neguem, en definitiva ens permet ser més nosaltres mateixos amb la identitat real que moltes vegades desconeixem o no ens permetem, amagant-nos darrera del rol que portem a terme.
“No cal ser actor per representar la nostra vida i menys viure-la com actors secundaris veient com juguem de personatge en personatge, de situació en situació. Cal que siguem els directors i actors de la nostra pròpia vida”
Les constel·lacions familiars segons Bert Hellinguer treuen a la llum, mitjançant petites representacions (deixant expressar el cos i l’instint i fent parlar l'ànima col·lectiva), allò d'un sistema que no es veu i fa mal al propi sistema. Amb elles podem veure per exemple el comportament, mals entesos, suplantacions, exclusions o desequilibris i mitjançant els nouvinguts al sistema, veiem com volen establir un equilibri per preservar el sistema com un tot. Desfer els nusos i superar les traves d'aquest llaços permet seguir un ordre natural, on cada un del membres del sistema troben el seu lloc corresponent i els vincles d'amor tornen a fluir.
Pel que fa els contes, val a dir que, des de temps immemorables els éssers humans han intentat expressar les facetes i matisos de les seves vides en forma de històries fantasioses. Transmetent allò que ens és significatiu i substancial. Els contes, son una eina educativa, pedagògica i de coneixement de les cultures, les persones i els seus fets, amb una força de recerca psicològica inigualable. Diversos autors al llarg dels anys han escrit i investigat el valor del treball amb els contes sobre les persones. Eric Berne (establir els guions de vida), Fanita English (els guions de destí) i Bert Hellinguer (esmentat abans) ho va fer, entre altres, millorant aquests guions.
Els contes igual que les metàfores, si són creats i escrits per nosaltres mateixos esdevenen una font directa des de la nostra ment fins al conscient del aquí i ara, sent uns excel·lents sugestionadors del subconscient. Permeten treballar de diverses formes tots els aspectes propis i de relació, mirant el que es veu o el que s'amaga.
LLavors els contes són un complement idoni amb les constel·lacions ja que podem donar a veure una informació de vital importància pels implicats en el treball a partir del Teatre Sistèmic.
LLavors els contes són un complement idoni amb les constel·lacions ja que podem donar a veure una informació de vital importància pels implicats en el treball a partir del Teatre Sistèmic.